Canal St. Jeroni - Albarda - Camí de l'Arrel - Sta.Cecília


Aparquem el cotxe a l'aparcament del monestir de Sta.Cecília, creuem la carretera i ens enfilem pel camí que tenim al davant, direcció Can Massana.  Si mirem amunt, veurem uns postes elèctrics, que s'endinsen en una canal. Aquesta és la canal de St. Jeroni.


inici del camí, tot just davant l'aparcament
Senyal que indica la canal











Al cap de pocs minuts, en els que haurem anat guanyant alçada, creuarem la canal. Si mirem cap dalt veurem la Font de la Teula. Arribats en aquest punt tenim dues opcions, la primera seria remuntar per dins de la mateixa canal, on unes cadenes ens ajudaran a remuntar uns ressalts una mica físics.
La segona opció és creuar el llit de la canal i anar-la vorejant pel seu marge dret, a través del bosc. Si anem per aquí arribarem a un lloc on s'acaba el camí, i aquí si que ja haurem de fer un bon tros per dins de la canal.
Com a conseqüència de les inundacions de l'any 2000, aquesta canal està força malmesa, i és impressionant veure el paisatge format per grans caos de blocs de pedra.
Només entrar al llit de la canal buscarem a ma esquerra un passamà que ens ajudarà a fer un flanqueig.

Pasamà per efectuar flanqueix

Passat aquest tram, trobarem una bifurcació de canals, la de l'esquerra (que seria continuar per la que venim), és la de St. Jeroni, i la de la dreta, es la canal del Pou de Glaç (també anomenada del mejillón, que rep aquest nom per la quantitat de closques d'aquest mol.lusc que anirem trobant ja que, antigament, havia dalt de St.Jeroni un restaurant on hi avocaven en aquesta canal les restes).

Inici canal Pou de Glaç





Bifurcació de canals
La ferrada "Teresina", comença en aquesta canal, per això veurem que també hi han uns rètols que ens la indiquen.
Ja que en principi la idea era anar a a fer aquesta canal, (equipada des de l'any 1998 per J.Olmo i J.Urquiza), agafem el camí de la dreta, senyalitzat amb marques blaves.


Ens endinsem dins la canal i veurem que ràpidament és comença a complicar la cosa, amb un primer ressalt, força llis, equipat amb tram de cadena molt gruixuda. El remuntem i anem superant els obstacles que ens aniran sortint. Si mirem cap amunt, a les parets de la dreta, veurem el pont de pedra i algunes grapes de la ferrada "Teresina". Aquesta comença en aquest punt, on veurem a la nostre dreta un primer cable de vida.
 
Primer ressalt amb cadena



Cable de vida a l'inici de la ferrada
  
Dins hi trobarem una cadena, que ens ajudarà a superar aquest tram, pujant en oposició. Quan arribem a dalt, ens trobarem que hem de passar per dins d'un forat que hi ha dalt del sostre. Segons la biografia ha d'haver una corda amb estreps, que ens ajuda a connectar amb el tram de cadena superior, amb el que sortiríem pel forat, en canvi, a dia d'avui, aquesta corda no hi es, amb el que la realització d'aquesta maniobra és força perillosa. La roca és completament llisa i no te cap ressalt. Una relliscada ens conduiria, amb tota probabilitat, a una caiguda per la xemeneia. Com anava sol, he preferit desfer el camí, i tornar un altre dia amb el meu company i degudament equipats per realitzar aquest pas.

Tram de cadenes a l'interior de la xemeneia


Foto efectuada des d'el descans abans del forat del sostre
Reanudem el camí per la canal de St.Jeroni i arribem a un punt on hem de passar per una rampa de fusta amb una mena d'esglaons i un passamà. No té cap dificultat, sols s'ha d'anar amb precaució.

pont de fusta amb passamà
Continuarem aleshores per un fressat corriol que busca els millors passos per anar avançant entre el pedregam, on trobarem algun passamà aïllat. Sempre en forta pujada i continues giragonses, ens aproparem a la part alta de la canal, on trobarem molts arbres i arrels que ens ajudaran a progressar.
La canal acaba en un petit coll, a mig camí entre la miranda del Moro i l'ermita de St. Jeroni.
Tirem cap a l'esquerra, seguint un antic camí, força trillat, que ens durà cap a la miranda del Moro, on actualment hi ha un centre de telecomunicacions. Des d'aquí podem contemplar unes vistes impressionants i la brutal paret de l'aeri (qui tingui vertigen millor que no s'acosti a la barana).
Desfem el camí fet i anem direcció l'ermita i d'aquí, esglaons abaix, a buscar el camí nou de st. Jeroni, on al cap de poca estona hi ha una bifurcació a la dreta que marca camí dels Francesos.

rètol indicador


Albarda castellana
 Pugem uns metres amunt fins trobar un encreuament de camins. Aquest lloc és diu la Pinassa.
El camí de la dreta ens porta al peu de la Miranda de St. Jeroni, on si volem pujar fins dalt, ens esperen més de 200 escales.

Fem llavors aquest camí seguint unes marques rodones de color blau.
desgrimpada i un altre tram, arribant ja al cim, on haurem de fer servir una corda instal.lada per superar uns 3 m. de desnivell. Si la roca fos mullada hauríem d'extremar precaucions.



tram de corda instal.lada
 
Tornem enrere pel mateix camí, baixem cap al camí nou de st. Jeroni, i enfilem cap a St Joan, on al cap de poc, a ma esquerra segons anem,  trobem el camí vell, que baixa cap el monestir pel pla dels ocells.
Agafem aquest camí i anem baixant fins trobar el pla de Sta. Anna, on ens desviarem a l'esquerra cap a Sta. Cecília. Aquest és l'inici del camí de l'Arrel.
 Ja no el deixarem fins arribar a l'aparcament on em deixat el cotxe.

0 comentaris:

Publica un comentari