Distància recorreguda: 8,89 quilòmetres
Altitud mín: 350 metres, màx: 1.098 metres
Desnivell acum. pujant: 829 metres, baixant: 829 metres
Grau de dificultat: senderisme moderat (tram pujada) i
ràpel moderat (tram de baixada)
Temps: 6 hores 19 min. (incloent totes les parades)
Data: abril 16, 2012
Finalitza al punt de partida (circular): Sí
Material: dos cordes de 30 metres o una de 60 metres. Casc, arnés, davallador (rapelador), bloquejador i una baga
d'ancoratge.
Tipus d'itinerari: ho dividim en dos trams, el tram de pujada que és senderisme, i el tram de baixada que una part és
rapelant pel torrent de Sta. Caterina, la resta també senderisme.
Sortirem de Collbató i pujarem pel Camí del Clot de la Mònica. Un camí costerut que puja fins a St.
Onofre. D'aquí anirem al Mirador de St. Joan i un parell de cims més (Mirandes de St. Joan). Baixarem
a l'ermita de St. Joan i d'aquí agafarem el torrent de Santa Caterina. Una canal molt selvàtica amb molts
esbarzers i que es baixa fent ràpel en alguns trams o per les cordes ja instal.lades en altres.
Temps parcials:
- del lloc de sortida de Collbató a l'inici del camí del Clot de la Mònica 20 min.
- de l'inici del camí del Clot de la Mònica a la pedra pintada (desviació a St. Joan) 40 min.
- de la desviació de la pedra al camí de St. Onofre 50 min.
- del camí de St. Onofre al cim més alt de la Miranda de St. Joan 10 min.
- del cim al Mirador de St. Joan 10 min.
- del Mirador de St. Joan a l'ermita de St. Joan 10 min.
- baixada pel torrentl de Santa Caterina 2 h. 5 min.
- del final del torrent de Sta. Caterina a l'inici de la Drecera dels Graus 15-20 min.
- baixada per la Drecera dels Graus 15-20 min.
Atenció: ens han informat de que el torrent de Santa Caterina ha estat desequipat (gener 2014).
Sortim del poble de Collbató, concretament del Passatge Fumada.
D’on hem deixat el cotxe, tirem amunt, en direcció a la muntanya de Montserrat. Anem a buscar el carrer de Pau Bertran que l’agafem cap a l’esquerra. Aquest carrer es transforma en pista, la que va a La Vinya Nova.
Al cap d’una mica veiem a la dreta el desviament del Camí de Les Bateries (direcció a St. Joan, St. Miquel o Monestir), marcat amb un pal indicatiu.
Nosaltres seguim recte, en direcció al Bruc o a la Vinya Nova.
Uns cinc minuts més tard veurem a la dreta una pista que puja, i a l’esquerra una mica d’aparcament. Pugem per aquesta pista seguint les marques de pintura blaves. Estem pujant pel camí del Clot de la Mònica.
Uns altres cinc minuts més, més o menys, veiem un corriol que puja cap amunt. Hem d’anar cap aquí.
El camí comença a pujar. En un desviament hem d’anar cap a la dreta, seguint les marques blaves.
Arribem a una desviació on veiem una pedra gran que ens indica, amb pintura, que a l’esquerra anem cap al Coll dels Pollegons i cap a la dreta a St. Joan. Agafem aquest últim i seguirem les marques blaves.
Anem pujant amunt i quan comencem a deixar el bosc veurem unes bones vistes del nostre entorn.
Seguim amunt seguint les marques blaves
i ens desviarem cap a la dreta passant arran de paret.
Passarem pel Bassal dels Corbs, pujarem una miqueta més i podrem veure l'ermita de St. Joan.
Començarem a baixar pel mig del bosc, anant cap a l’esquerra.
Al cap de molt poc sortirem a un camí on davant nostre tindrem les runes de St. Onofre.
Ara girem a l’esquerra per aquest caminet que va arran de roca. Una roca que veiem que està treballada per canalitzar l’aigua. Al final del caminet veiem que hi ha graons esculpits a la roca. Pugem per aquí intuint una mica aquests graons i decantant-nos cap a l’esquerra.
Pugem per un petit mur que ens queda a l’esquerra i ens trobem un camí.
Petit mur que haurem de grimpar |
Des d’aquí, si girem a la dreta, pujarem per la roca a un dels cims de la Miranda de St. Joan.
Si girem a l’esquerra anirem seguint el caminet que ens porta al Mirador de St. Joan.
Cim que hem pujat abans |
I a la nostra dreta podem pujar per la roca a l’altre cim de la Miranda de St. Joan.
Les vistes des dels tres punts són espectaculars.
Tornem pel mateix camí per arribar-nos al desviament de St. Onofre i baixem fins a l’ermita de St. Joan per la pista.
Ermita de Sant Joan |
Just davant de l’ermita veiem que baixa una llarga llesca de roca, amb força pedra solta.
Baixem per aquí fins arribar a un caminet horitzontal que hi ha al començament de la zona arbrada.
La llesca de roca per on hem baixat |
Si girem a la dreta per aquest camí aniríem a l’ermita de Santa Caterina.
Nosaltres seguim baixant decantant-nos cap a l’esquerra on veiem que va el torrent que anem a buscar.
Arribem a una petita llesca de pedra que baixarem
i entrarem a una zona força selvàtica, amb molts esbarzers que haurem de sortejar.
Ens fiquem en una zona selvàtica |
Més endavant trobem un passamà a la roca que ens ajudarà a esquivar la brossa i els esbarzers que intenten barrar-nos el pas.
I finalment arribem a un tram que haurem de muntar un ràpel per baixar.
Després en trobem un altre.
Aquí hem de vigilar que la corda ens arribi fins a baix dels dos trams següents, ja que en el següent han tret l’anella que feia de reunió.
No hi ha anella de reunió |
Seguim baixant, a vegades per la corda, si n’hi ha, a vegades muntant ràpels petits.
Tram de corda |
Seguim baixant per la canal amb alguna tram de corda posada, i altres fent petits ràpels i desgrimpant petits ressalts.
Tram de corda |
Tram de ràpel |
Al cap de molt poc trobem,
ben arran de paret, per baixar una escletxa també amb força esbarzers. Aquí hem
trobat una corda de plàstic feta una mica malbé. Baixem aquest tram muntant un
ràpel fins baix de tot.
Una vegada passat aquest tram ja arribem de seguida al Camí de les Bateries.
Girem a la dreta i anem seguint la pista una bona estona.
Arribem al Camí de les Bateries |
Arribarem a un lloc anomenat La Taca Blanca o el Llençol Blanc, on hi ha una estelada pintada a la roca.
Just davant de l’estalada surt un caminet, marcat amb pintura vermella. És la Drecera dels Graus.
Davant mateix trobem un caminet que és la Drecera dels Graus |
Deixem la pista i agafem aquest caminet que va cap a l’esquerra.
El camí va baixant fent una mica de ziga-zagues, passant a vegades per alguna llesca de roca, i alguna petita escletxa.
Quan anem baixant hem d’anar a parar, més o menys, a la torre d’alta tensió que veiem a la nostra esquerra.
Anem seguint aquest camí i arribarem a Collbató, en el carrer Drecera, on acaba la Drecera dels Graus.
Baixem per aquest carrer fins trobar el carrer de Pau Bertran, que l’agafarem cap a l’esquerra per anar retornant al lloc on hem iniciat la marxa.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada