Distància recorreguda: 10,64 quilòmetres
Altitud mín: 2.036 metres, màx: 2.784 metres
Desnivell acum. pujant: 900 metres, baixant: 900 metres
Grau de dificultat: senderisme-grimpada moderada
Temps: 7
hores (incloent totes les parades)
Data: octubre
17, 2015
Finalitza al punt de partida (circular): Sí
Tipus d'itinerari: el camí està ben traçat i marcat. El tram per
pujar al Canigó per la xemeneia
és el més complicat, ja que s’han d’utilitzar les mans. No és difícil,
però
la grimpada és força dreta.
Temps parcials:
- del parking del Coll de Cortalets al Refugi de Cortalets 15 min.
- del Refugi de Cortalets a la Portella de Vallmanya 1 h. 40 min.
- de la Portella de Vallmanya al Puig Sec 35
min.
- de la Portella de Vallmanya al Canigó 45 min.
- del Canigó al Refugi de Cortalets 1h 40 min.
Sortirem del parking
abans d’arribar al refugi de Cortalets.
Per arribar fins aquí hem
d’arribar a Villerach seguir endavant per la carretera que es transformarà en
pista. Sempre endavant sense desviar-se per una pista de 23 kms i en no gaire
bon estat.
Nosaltres hem arribat amb un petit utilitari, però anant molt a poc a poc i tota l’estona en primera. Vam trigar en fer la pista 2h. 30 min., per que us feu una idea.
Nosaltres hem arribat amb un petit utilitari, però anant molt a poc a poc i tota l’estona en primera. Vam trigar en fer la pista 2h. 30 min., per que us feu una idea.
Els cotxes 4x4 o només
que siguin una mica alts poden passar sense gaire problemes.
Hi haurà algun tram de la
pista que veurem que està asfaltada, però són trams molt curtets.
I els últims 3 kms de la
pista són els que estan en pitjor estat.
A partir de Villerach i
durant tot el tram de 23 kms passarem per diverses zones d’aparcament fins
arribar al Col des Cortalets on nosaltres hem deixat el cotxe.
Tram de pista per fer en cotxe |
Uns 500 m. més amunt hi
ha l’últim aparcament.
Sortim del Col des
Cortalets
i seguim pista amunt fins arribar al següent aparcament, com he dit
abans uns 500m. més amunt. Aquí trobem una pista barrada a l’esquerra que posa
Cortalets.
Anem per aquesta pista fins al refugi. També podem agafar una
drecera des d’aquest aparcament que també arriba al refugi.
El camí de la drecera |
Nosaltres vam pujar per la drecera i vam tornar per la pista.
Arribem al refugi de
Cortalets.
Li donem la volta quedant el refugi a la nostra esquerra i a la part
del darrera hi trobem una font. D’aquí al costat surt un camí cap al Canigó que
agafarem.
Al cap de poc un primer
desviament. Agafem el camí de la dreta en direcció al Barbet tot seguint les
marques de pintura de color groc.
Tot seguit un altre
desviament. Ara anirem cap a l’esquerra (a la dreta seria per anar per la Brecha Durier).
El camí comença a pujar.
Després de fer moltes
ziga-zagues arribem a un coll, Senyal de Barbet, on comença la Cresta de
Barbet.
Pugem cap a la dreta tot seguint el camí.
El camí passa per sota
del Pic de Barbet, però ens hi podem acostar.
Cresta de Barbet i el Canigó |
Tot seguint el camí
arribem a un altre coll on el camí continua per l’altre vessant de la muntanya.
Ara el camí comença a baixar i arribem a la Portella de Vallmanya on trobem un
creuament de camins.
A la dreta per anar al
Canigó. Avall per anar als estanys i al Refugi de Marialles. I a l’esquerra per
anar la Puig Sec.
Nosaltres aquí farem un
anar i tornar per anar al Puig Sec. Així doncs seguim el camí que va cap a
l’esquerra i que al cap de poc ens haurem d’enfilar per grans rocs fins arribar
al cim, el Puig Sec.
Zona de Vallter i Núria i camí al refugi de Marialles |
El Canigó |
Pic Gallinassa |
Gorgs de Cadí |
Tornem pel mateix camí
fins a la Portella de Vallmanya i ara agafem el camí que va cap al Canigó. Aquí
hem de vigilar de no perdre el camí, ja que baixa una mica. Després continua
molt ben traçat i indicat amb la pintura groga.
Després de fer alguna
petita grimpadeta arribem a la Xemeneia. Una grimpada, a estones com si fos una
escala una mica dreta, però que es puja amb facilitat.
La verticalitat pot fer
que algú s’encalli, però no té cap dificultat seguint les marques de color
groc.
Arribem de cop al Pic del
Canigó on es fàcil trobar una multitud de gent.
Si el dia és bo podem
gaudir d’unes bones vistes.
Puig Sec |
Trobem també una rosa
dels vents amb els diferents pics, muntanyes i pobles que es poden divisar.
Passem de llarg la rosa
dels vents per començar a baixar pel camí, molt ben marcat amb estaques de
ferro i amb pintura groga.
A vegades podem
despistar-nos i baixar directament per algun corriol tot fent drecera.
Veiem perfectament per on
va el camí, tot horitzontal per sota de la cresta.
El camí baixa en força
fins arribar a aquest tram horitzontal.
Mirant enrere, el Canigó |
Hem d’anar seguir endavant una bona
estona fins que veiem que una gran fita i una petita cruïlla de camins. Veiem a
la dreta una aspa de pintura groga, aquest camí no, però el qui hi ha al seu costat si que el baixarem.
Camí per on baixarem |
Si continuem recta també
enganxaríem el camí cap al refugi de Cortalets més endavant.
Així doncs, ens desviem
per baixar i agafar el camí, una mica més endavant, a la dreta per anar cap al
Refugi de Cortalets.
Després de baixar
arribarem a un petit llaguet, l’Estanyol.
El voregem per l’esquerra i continuem
en direcció al refugi.
Una vegada en el refugi
agafem la pista cap avall per arribar al coll de Cortalets i donar per
finalitzada l’excursió.
Si
us voleu descarregar el track ho podeu fer aquí:
O
també ho podeu fer aquí:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada