Distància recorreguda: 15,1 quilòmetres
Altitud mín: 1.741 metres, màx: 3.014 metres
Desnivell acum. pujant: 1.660 metres, baixant: 1.660 metres
Grau de dificultat: grimpada moderada/difícil pel desnivell
Temps:
11 hores 15 min. (incloent totes les parades)
Data: octubre
11, 2014
Finalitza al punt de partida (circular): Sí
Material: recomanem
cas tot i que no és imprescindible.
Tipus d'itinerari: el tram més complicat és passar del Pic de
Comalesbienes a la Punta Alta ,
però no presenta
dificultat si s’està acostumat a fer muntanya.
La baixada per la
tartera, com sempre, s’ha de fer amb cura.
Temps parcials:
- del parking de l’Embassament de Cavallers al Pic de
Comalesbienes 4 h. 50 min.
- del Pic de Comalesbienes a la
Punta Alta de Comalesbienes 20 min.
- del cim de la Punta
Alta de Comalesbienes al refugi Ventosa Calvell 2h. 40 min.
-
del refugi Ventosa Calvell al parking de l’Embassament de Cavallers 2h. 25 min
Sortirem
de la Presa de
Cavallers.
Aparcarem el cotxe en el parking de més amunt.
Veurem
que surt un caminet que puja per arribar a la presa.
Arribarem
a una desviació on hi ha un panell informatiu. Cap a l’esquerra aniríem cap a
la presa. Nosaltres anem cap a la dreta.
Arribarem a la carretera on hi ha una
tanca que no deixa passar els cotxes. Uns metres més endavant surt una pista
cap a l’esquerra que agafarem, tot deixant la carretera.
La
pista va fent una sèrie de ziga-zagues i arriba a una esplanada on veiem una
canalització en runes tocant a la roca.
Entrant
en aquesta esplanada, a mà dreta surt un corriolet cap amunt amb alguna fita.
Pugem per aquí i veurem que estem caminant per sobre d’una canal d’aigua.
Arribarem
a una tartera que anirem pujant.
Una
vegada força amunt veurem que anem seguint un camí força costerut fins arribar
a un lloc una mica confús on trobem una canal a l’esquerra que no pujarem. Ens
hem de desviar cap a la dreta on veurem que hi ha unes estaques amb marques
grogues.
El camí
entra a dins del bosc i anirem pujant tot seguint les fites.
Ja
força amunt, desapareix la vegetació i entrem en una zona pedregosa on anirem
seguint les fites que van tirant cap amunt. En teoria hi ha un camí per la dreta que no vam saber veure. O sigui que vam pujar pel pedregam seguint fites.
Al cap
de força estona de pujar per aquesta zona pedregosa veurem cap a la dreta els
Estanys de Comalesbienes. Ens acostarem a ells tot passant per l’esquerra d’un
turonet.
Baixarem
al primer dels dos estanys que veiem i el voregem per l’esquerra. En tot moment
anem seguint fites.
Passarem
al següent estany i continuarem per la seva esquerra.
Quasi
al final de l’estany pujarem cap a l’esquerra per una zona herbosa força dreta.
Més
tard aquesta zona es transforma en pedregam.
Si
mirem cap amunt veiem un coll en forma de forcadura. Anirem pujant cap allà.
Una
vegada a dalt del coll girem cap a la dreta per crestejar una mica, tot seguint
les fites, per arribar a dalt del Pic de Comalesbienes (2.993 m .). Des del coll, el track també va cap a l'esquerra per arribar a un petit cim que hi ha al costat. Anem cap a la dreta per arribar al Pic de Comalesbienes.
Aquí
veiem perfectament a la dreta el nostre objectiu: la Punta Alta.
Aquest
tram és el tram més delicat de la ruta. Si no ens veiem en cor de baixar crestejant
el primer tram, podem anar cap a la dreta per passar un primer tram i després
enllaçar amb la baixada de la cresta.
Arribarem
a un coll i una mica cap a la dreta va pujant un camí tot grimpant que ens durà
al cim de la Punta Alta
de Comalesbienes.
Iniciem
el camí de tornada tot anant cap a la dreta per continuar crestejant, però al
cap de molt poc trobem una canal a mà esquerra força dreta que baixarem.
Anem
baixant per aquí, una zona de pedra petita, sorreta, mig tartera, fins que
arribem a un coll, el Coll Arenós. Aquí ens desviem cap a la dreta en direcció
a un llac que veiem força lluny.
Des del coll veiem un petit estany cap a la dreta |
Continuem
baixant per una zona pedregosa sempre en direcció a l’estany. La zona s’anirà
fent més estreta fins que veurem que estem seguint un camí que baixa fins
l’estany.
L’Estany de la Roca ,
on podem veure que té una gran roca al mig.
El
voregem per l’esquerra tot seguint un caminet.
Arribem
a una zona més planera i veurem que haurem de passar cap la dreta, tot saltant
el riu per on ho veiem millor per arribar a l’Estany Gran de Colieto.
Aquest
el voregerem per la dreta tot passant de nou per un rierol saltant per les
pedres.
Estany Gran de Colieto |
La
veritat és que el camí està força marcat i és fàcil de seguir.
Passats
uns ponts de fusta arribem a l’Estany de Colieto que també el vorejarem per la
dreta.
Estany de Colieto |
Després
de pujar una miqueta arribarem al Refugi Joan Ventosa i Calvell, just al costat
de l’Estany Negre.
Estany Negre |
Passem
per davant del refugi i continuem el camí endavant, un camí molt ben marcat,
tot seguint les estaques amb pintura groga.
Passarem
per una zona de llastres ben grans on les estaques ens guiaran per anar seguint
endavant.
Travessarem
variats rierols però tots ells per sobre de rocs molt ben posats.
Arribarem
a una zona una mica més planera on trobarem uns ponts de fusta.
Nosaltres
agafarem el de l’esquerra que ens durà de seguida a l’inici de l’Embassament de
Cavallers.
Anirem
vorejant l’embassament per l’esquerra per arribar a la pressa.
Seguim
el camí endavant deixant la pressa a la dreta per baixar al parking on donarem
per acabada la ruta.
Si
us voleu descarregar el track ho podeu fer aquí:
O
també ho podeu fer aquí:
1 comentaris:
El dissabte 18/7 varem fer aquesta volta. Erem un grup de 4, d´edats passant els 60´s. Arranquem a les 6.30 desde Cavallers. Al pujar la 1a tartera ja varem acumular retard i vaig decidir no pujar al Comalesbienes, perque intuia que ens caldria l´energia per la durada de la sortida. Passarem per els estanys de Comalesbienes, i de dret cap al coll que separa els dos cims.
A la Punta Alta hi havia una vista 360* espectacular, dia clar i sense vent. Biaxem cap l´estany de La Roca i despres els de Cotiello, Estany Negre i Presa de Cavallers.
Várem trigar 15h. La baixada molt entretinguda per la quantitat de rocs que haviem d anar saltant. Suposo que el fet del confinament hi te ha veure.
Ruta preciosa, dura i llarga per els de 60, salut.
Publica un comentari a l'entrada