<h1>FERRADA LA TERESINA</h1>

La Teresina fou la primera Ferrada creada a l'estat Espanyol, cap a l'any 1993, i es troba al massís de Montserrat. Els seu creador és en Antonio García Picazo.

Com arribar:

En cotxe anirem per la A2 direcció al Bruc. Agafarem la sortida 570 a Montserrat per la BP-1101 i a l'arribar a Can Massana, ens desviarem a la dreta per la BP-1103, on anant cap el monestir trobarem a mà esquerra l'ermita de Sta. Cecília, amb el seu aparcament, on deixarem el cotxe.

Aproximació:

Creuarem la carretera, i agafarem un camí de terra perfectament marcat GR-172 o "camí de l'arrel". Deixarem a mà esquerra un transformador i comencem a pujar. Abandonarem el camí a l'alçada de la canal de St. Jeroni, on ens introduirem dins del seu llit, per remuntar-la, amb l'ajuda d'unes cadenes, fins a la font de la Teula.

Tram de cadena passada la font de la Teula

En aquest punt haurem de sortir del seu llit, per ficar-nos en un corriol que ens permetrà esquivar uns trams bastant feixucs.

Tornem a entrar dins la canal i remuntem fins trobar una rampa feta amb taulons de fusta, per superar un important desnivell. Acte seguit, al sortir d'aquí, ens hem de desplaçar cap a l'esquerra de la canal, a buscar un flanqueig horitzontal, equipat amb un cable de vida.



Flanqueix

Hi passarem, i només sortir, haurem d'anar cap al marge dret, on hi trobarem la bifurcació de la "canal del pou de glaç", senyalitzada amb marques blaves.

Ens hi endinsem per ella, on anirem trobant una sèrie de ressalts verticals, equipats amb cadenes.

Tot just on la canal s'estreny, a mà dreta trobarem un cable d'acer, per on s'inicia la Ferrada. A partir d'aquí convé anar equipat.



inici canal Pou de Glaç (o mejillón)

Ferrada:

Comencem a remuntar per la via, ajudant-nos del cable, i de cop i volta ja trobarem un pas encaixonat entre uns grans blocs de pedra on, per remuntar-los, ens hi haurem d'endinsar dins, on hi ha una cadena i uns graons de ferro.

Pujarem per un tram força inclinat i arribarem a un dels passos més aeris de la Ferrada, el pont de pedra.

Inici ferrada Teresina

Pont de pedra

Des d'aquí tindrem unes bones vistes de la canal de St. Jeroni, la del Pou de Glaç i del monestir de Sta. Cecília.

Passat aquest tram, força exposat, ens trobarem uns trams verticals equipats amb graons, i un flanqueig que farem ajudats pel cable de vida.

    

Arribarem a una petita canal equipada amb cadenes i grapes, que ens farà remuntar fins al cim de Sta. Cecília.

L'arribada a aquest cim és opcional, doncs després l'haurem de baixar per continuar progressant per la Ferrada. Si decidim pujar per contemplar les vistes, ho podem fer ajudant-nos d'una sèrie de passamans d'acer. Des de dalt tenim l'opció de muntar un ràpel per baixar (de 20m), o bé fer-ho des d’on hem pres l'opció de pujar a veure les vistes, mitjançant unes grapes metàl·liques.

Baixada cim Sta. Cecilia

Cal a dir que és un pas que impressiona, degut a la seva exposició. El patí és increïble. Però l'equipament està en perfecte estat.

Baixarem fins una estreta reprisa, on anirem remuntant alçada per un pla inclinat. Des d'aquí ja veurem la final de la Ferrada que no és altra que el cim de St. Jeroni, i l'estreta xemeneia per la que haurem d'arribar.

Miranda de St. Jeroni 

  Entrarem dins la xemeneia i aquí haurem d’acabar de gastar totes les forces que ens queden, per remuntar, primer aplicant tècniques de contraposició, i més endavant aprofitant les grapes instal·lades a la paret, completament vertical, l'últim tram de la Ferrada.



Entrada xemeneia final

Pujant la xemeneia

Un cop superada la xemeneia, sols ens quedarà remuntar un pla inclinat, ajudats d'un cable de vida, fins el cim de St. Jeroni, (1236m), el punt més alt de Montserrat.

Arribant al final



Miranda de St. Jeroni

Tornada:

Tenim varies opcions, podem baixar per la canal del Pou de glaç, mitjançant la tècnica de ràpel, o bé tornar per la veïna canal de St. Jeroni, la mateixa que havíem fet servir per aproximar-nos a la Ferrada.